Llibertat i TV3: 09/01/2012

UNA DIADA HISTÒRICA DE CATALUNYA

i DECEPCIÓ PER ALS VALENCIANS...

NO S'APROVA LA ILP,

Televisió sense fronteres

UN ALTRE MENYSPREU i ABÚS DELS

PARTITS NACIONALISTES ESPANYOLS

EDITORIAL

Llibertat i TV3, 12/9/2012

A Espanya no entenen res!

11 de setembre de 2012, el poble de Catalunya pren els carrers de Barcelona en una mobilització històrica, sense precedents, per dir al govern espanyol que ja no té sentit continuar dins d'Espanya i que ha decidit constiutir-se en "nou estat d'Europa" (lema de la pancarta que ha obert la manifestació). I és que a Madrid són els millors impulsors de l'independentisme català. Tots els esforços que fan en menystenir la identitat i la història de Catalunya, la seua tradició econòmica i cultural, estan tenint el seu fruit en la reacció del poble català, a partir d'un nacionalisme espanyol que és invident per reconéixer-se ell mateix. Però també treballa per menystenir la cultura de la resta de Països Catalans, encara que la conseqüència no pot ser semblant a la marxa de Barcelona, perquè de fa temps una gran part de valencians romanen dormits o, pitjor encara, no s'han després de l'engany que fa temps els van encomanar els regionalistes blavers perquè odiaren els seus germans de Catalunya. Un odi anacrònic que un partit contemporani, el PP, ha sabut conservar en formol per fer-lo servir en aprofitament de vots.

Acció Cultural del País Valencià va aconseguir una mobilització, també sense precedents, dels valencians que desitgen la llibertat en l'accés a la seua llengua i cultura, i va presentar al Congrés dels Diputats de Madrid més de 600.00 signatures a través de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), per forçar el Parlament espanyol a crear una llei de "Televisió sense fronteres", que ens permetria poder veure la TV3 i en cada autonomia les televisions que comparteixen la mateixa llengua. Com que pensar diferent als fills de Castella és perillós per al centralisme del poder, dos partits que s'anomenen "democràtics" han vetat avui mateix la proposta debatuda entre els diputats.

Va dir Mariano Rajoy ahir, en una entrevista realitzada a la "renovada" TVE, que Espanya ara no necessita "embolics" sinó anar unida contra la crisi. Veieu com no ho entendran mai...! La demanda d'independència i sobirania d'un poble a qui no se li reconeixen els seus drets des d'un altre govern, suposa un "embolic" innecessari per al màxim mandatari de l'estat espanyol. Sáenz de Santamaria ha dit que cal veure millor les prioritats i per on va el món (no recorda els estats que s'han constituït els darrers anys, des del naixement de l'Europa "rescatadora"). Les tertúlies radiofòniques espanyoles que han debatut sobre la manifestació per la independència a Barcelona, tot i voler mostrar una cara amable amb la reivindicació catalana, han demostrat no entendre res del fet (que no "problema") català i s'han atrevit a equiparar drets com els dels andalussos o els extremenys, estrictament econòmics. I l'Esperanza Aguirre fa coincidir la Diada de Catalunya amb una proposta per reformar l'estat de les autonomies, però en el pol oposat al respecte de les nacionalitats diverses; el que vol és treure'n més drets encara!

Tants anys sense entendre res, tot fa pensar que el cansament del poble català és més que legítim. S'han consumit ja massa paraules, des de la famosa "pedagogia" d'en Jordi Pujol, qui també ha reclamat la independència, i pr això ara només s'expressen amb aquestes dues: Adéu Espanya.

Europa acollirà un nou estat, Catalunya, després d'un procés que encara no s'ha iniciat i que es preveu llarg i ple d'entrebancs. Mentrestant, però, ningú pot esborrar els fets, que avui s'han divulgat per tot el món: la BBC en feia portada a l'hora que la TVE mostrava la notícia en el 5è titular del sumari. I la notícia és tan fàcil d'anunciar com el titular següent: Catalunya ha fat el pas definitiu per iniciar el procés d'independència i convertir-se en nou estat europeu, en una manifestació pacífica i en un nombre de persones al voltant del milió i mig, segons la guàrdia urbana. Felicitats als catalans i catalanes que lluiten per aconseguir-ho. Els valencians, tanmateix, a recordar a Fabra que es va comprometre a retornar la TV3 al País Valencià, però sembla que per ara això també li suposa un "embolic" dins del seu partit. En reclamar els nostres drets democràtics, no defallirem.

VOLEM TV3.

PP i UPyD voten junts contra la llibertat d’expressió, la pluralitat informativa i el respecte a la diversitat lingüística i cultural. ACPV reclama al president Fabra que permeta la reobertura dels repetidors

www.acpv.cat

El diputat Ramón Moreno ha anunciat avui en nom del Grup Parlamentari del PP al Congrés el vot contrari del seu grup al tràmit parlamentari de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres”. L’anunci implica que el PP ha decidit utilitzar la seua majoria absoluta sense tenir en compte el consens polític i social a favor de la ILP, i així negar-li la veu als 651.000 ciutadans i ciutadanes que van signar-la. Només el grup UPyD, caracteritzat pel seu nacionalisme espanyol radical, votarà en el mateix sentit negatiu. D’aquesta manera, el PP se situa en l’ambit polític de l’extrema dreta, i vota contra la llibertat d’expressió, la pluralitat informativa i el respecte a la diversitat lingüística i cultural.

Contràriament, cal destacar l’amplíssim consens polític aconseguit per la ILP, que ha obtingut els vots favorables dels grups PSOE, Nafarroa Bai, Compromís, ERC, Amaiur, PNB, IU i CiU (per ordre d’intervenció en el ple del Congrés d’avui).

Moreno ha utilitzat una doble excusa per a justificar el seu vot negatiu i, per tant, el seu canvi de posició respecte a l’abstenció en la votació anterior en el mateix ple del Congrés, el 13 de setembre de 2011: el costos econòmics de la seua implementació, i que l’espectre radioelèctric és un bé escàs. Respecte a l’excusa econòmica, que l’actual obligació assumida pel Govern espanyol de reducció del dèficit i de la despesa pública implique que no hi haja disponibilitat econòmica per al 2013 i fins i tot per al 2014 no significa que no es puga aprovar el tràmit parlamentari de la ILP i fins i tot convertir-la en llei, en el benentés que la despesa necessària podria pressupostar-se per a més endavant; és a dir, fonamentalment es tracta de voluntat política. I respecte a l’excusa tècnica, que l’espectre radioelèctric siga un bé escàs és un argument precisament a favor de pensar molt bé a quina finalitat es dedica la seua disponibilitat i, per tant, novament, es tracta de voluntat política, en aquest cas de garantir la igualtat de de totes les llengües de l’Estat en l’àmbit àudiovisual.

És evident per tant que la posició del PP és fonamentalment una posició política que s’amaga darrere d’excuses sense fonament, una posició que ha explicitat el seu company ideològic i de vot, el grup UPyD, amb una intervenció agressiva en el seu espanyolisme intransigent, excloent i radical. El PP i el Govern espanyol han decidit no acceptar la mà oberta i la proposta de diàleg que significa la ILP. Com es poden estranyar del creixement cada vegada més important del sentiment nacional en Catalunya, el País Basc i també el País Valencià, on creix el nombre d’electors potencialment votants d’una opció amb perfil propi? No són conscients que negar el reconeixement de la diversitat lingüística i cultural de l’Estat no la farà desaparèixer, sinó que, al contrari, augmentarà el sentiment de distanciament respecte a un Estat en el qual cada dia ens sentim menys representats i respectats?

Tot i això, ACPV valora positivament la mobilització ciutadana que ens ha permès dur aquesta ILP fins aquest punt. Primer, perquè ha multiplicat el suport social a la recepció de TV3 al País Valencià; segon, per la mobilització aconseguida durant aquests anys, que ha implicat un nombre creixent de persones, associacions, partits i institucions; tercer, per haver aconseguit posar en l’agenda el debat sobre l’àmbit de comunicació de la llengua catalana, en particular, i sobre la necessitat de garantir la igualtat de totes les llengües de l’Estat en l’accés a l’àmbit àudiovisual, qüestió fonamental en el segle XXI.

Entenem, per tant, que la qüestió de la recepció de TV3 al País València, així com, més genèricament, els plantejaments globals de la ILP, continuen vigents i vius. Hem plantejat un repte, hem sumat base social i hem arribat fins allà on ningú pensava que podíem arribar. No hem pogut convertir la ILP en llei, de moment si més no, però hem obert una agenda que incideix en el tema fonamental del futur polític de l’Estat: pensa l’Estat espanyol, i les seues forces polítiques majoritàries, assumir alguna vegada la seua realitat lingüísticament plural, o pretén continuar ignorant-la i menyspreant-la, provocant un distanciament creixent d’aquestes realitats culturals diferents?

Finalment, i més concretament, ACPV emplaça el president Fabra a ser coherent amb les seues paraules i, si realment està en contra de la censura de TV3 al País Valencià, com ha dit diverses vegades, permetre la reobertura dels repetidors d’ACPV i retirar els expedients sancionadors contra la nostra entitat, i així permetre tornar a la situació anterior a la censura impulsada pel president Camps. Durant 25 anys el País Valencià ha pogut veure TV3 sense cap conflicte, i ara és a les mans del president Fabra poder tornar a aquesta situació. Si no, també ell serà coresponsable d’aquest atac a la llibertat d’expressió, a la pluralitat informativa i a la llengua i la cultura dels valencians.